Anem d’Entrevistes amb David de Doctor Martín Clavo
“Un cop has tocat amb Doctor Martín Clavo, ets un ‘Clavo’ per a sempre.”
Entre canvis de grups enmig del Katakrak Festival, entrevistam en David, un dels organitzadors i que està al comandament de la taula de so. Com a fundador de Doctor Martín Clavo, parlam amb ell sobre la seva banda i del nou disc que presentarà al primer aniversari dels SINGLONCERTS.
“Cicatrices en los ojos”… són quelcom estrany. Quina és la cicatriu més enrevessada que teniu y que pugueu contar?
¿Que pugui contar? Bé, jo crec que cadascú té cicatrius en els ulls, per coses que ha vist o viscut, per experiències fortes de les quals, a vegades no vols ni parlar-ne, o en ocasions les contes a qui tens que contar o… les contes per contar, també…
En moltes ocasions, ve a ser això de que no és que les vulguis veure, sinó que te les posen davant i les veus… i et creen cicatrius.
Parlant del disc, qui és Antonio López (per la cançó Los Exorcistas de Antonio López)?
Antonio López és un pintor de La Mancha que, amb el seu nom, té un carrer a Madrid, que és on viu en David ‘Sucedáneo’, i jo hi vaig estar una setmana i vàrem fer aquesta cançó junts. Ve arrel d’una pel·lícula que vaig veure allà a Madrid, que és la de Devil Inside, que és molt xereca, però que molt xereca. A pesar d’això, a mi em va agradar molt perquè l’estava veient per a fer temps esperant a que en David sortís de fer feina. Aleshores, vaig fer aquesta cançó. Tenia l’adreça del carrer i, amb tot això, es va tractar d’un joc entre una cosa i l’altra. De fet, crec que ell ha muntat una banda anomenada Los Exorcistas de Antonio López perquè ells viuen allà.
De la banda, qui de voltros és més nihilista?
El més nihilista?.. jo!
I el més hijoputa?
Jordi. O Ginés, és igual (riu). Un dels dos… o jo. La veritat és que tots duim un petit hijoputa dedins.
Deixaré de seguir comparant-vos amb els títols del disc, però si els compararam en general amb els temes de “Corazón Eterno” o “Explosión en el Laboratorio”, són més rabiosos i incisius. Estau o estàveu cabrejats quan gravàveu?
Sí, s’ha d’estar cabrejat però, sobre tot i per damunt de totes les coses, divertir-se.
De voltros sempre s’ha remarcat el canvi continu de formació. No estau un poc farts d’això?
Personalment no. Anem a veure, el concepte és que cadascú aporta. Per tant, sempre és quelcom refrescant i millor això que la monotonia i la repetició.
Com ha estat el procés d’introduir en Toni Ramone al grup?
L’entrada d’en Toni Ramone va suposar un pacte de perdre l’amistat. Érem amics de feia uns anys i va ser en pla “si tocam junts deixarem de ser amics”… i apostàrem per això! (ambdós feim unes bones rialles!)
Ser un ‘Clavo’ té un significat. Anem a veure, fa uns mesos, en un dels teus darrers concerts al Cultura Club, vares dir, a micròfon obert, que n’Omi és una membre de Doctor Martín Clavo. Què significa ser un ‘Clavo’?
Ser un ‘Clavo’ és haver tocat, aportat música, cançons, instrumentació… Un cop has tocat amb Doctor Martín Clavo, ets un ‘Clavo’ per a sempre.
Creieu que, pel fet de fixar-se en els vostres membres, no s’ha destacat algun dels vostres valors com a banda? És a dir, hi ha alguna cosa que a la premsa o webs se’ns hagi escapat de la vostra música?
Home, Doctor Martín Clavo ha estat una banda mutant en la qual cada grup ha aportat i influït musicalment, per la qual cosa és evident que el so ha anat canviant.
Però te pareix que la premsa s’ha fixat en l’aspecte musical, o bé s’ha centrat més en la variació dels membres?
La premsa no. No… o sigui… tu t’has fixat, com altres quatre col·legues.
Després de 15 anys com DMC i de totes les vostres col·laboracions i projectes individuals, no vos considerau una súper banda?
No (rotund). Un grup més. Un grup més que està allà tocant, fent cançons noves i dient quelcom nou sempre. Sí que som conscient de que amb la gent que toc són l’hòstia. Ah, i també la gent amb la qual no toc i vaig a veure, que hi ha molta cosa bona a Mallorca!
Voltros vàreu participar en el recopilatori de MallorcaNochentas i, sent una de les bandes més longeves a nivell palmesà i insular, teniu certa veu en relació al que es fa a l’illa. A pesar dels problemes amb els locals d’assaig i que no sempre hi ha facilitat per a trobar bones sales on tocar en directe, afortunadament hi ha concerts de forma recurrent. Creus que està començant a crear-se de nou una escena mallorquina similar al que va succeir als anys vuitanta amb Los Valendas, Los Malditos o La Granja?
Jo crec que aquella escena es va superar a l’any següent. O sigui, ja en els norantes es va anar superant quant a qualitat de músic, perquè cada vegada hi ha hagut més mitjans. Per tant, més músics, mes bandes, més coses que dir… El demés el podem deixar en mans de qui vulgui donar difusió sobre això. Per exemple, està Anem de Concerts donant a conèixer l’escena actual… i s’agraeix!
A la web tenim una pregunta fixa que feim a tots els entrevistats. Es tracta de que ens indiquis tres grups, projectes o productors amb els quals t’agradaria col·laborar, tocar, participar, gravar…
Supòs que amb qualsevol, sempre i quan estiguem de bon rotllo. I per dir-te’n 3, idò són 3 que ja no hi són: Joey Ramone, Lux Interior i Joe Strummer.
Si tinguessis oportunitat de començar una nova vida, com l’encaminaries?
Ufff… que profund! L’encaminaria de la millor manera en la mesura en que fos possible.
Quines expectatives teniu de cara als SINGLONCERTS?
Tenim expectatives de passar-ho d’escàndol tocant en una nit d’estiu.
Comentaris recents