Anem de Concerts

El Teatre d’Alaró torna a acollir un concert internacional aquest dissabte. Recodaràs que The Hazey Janes estrenaren aquest lloc el 30 d’octubre de 2010. A més de la gran actuació de la banda escocesa, el lloc va demostrar ser còmode pels assistents (hi ha un aparcament a 200 metres) i excel·lent per a organitzar-hi concerts de rock (hi ha la possibilitat de retirar les butaques per a convertir-se en una pista de ball i l’acústica és perfecte). Aquests punts comentats són molt apreciats pels seguidors d’Anem de Concerts, que ja tenim una altra sala de concerts del nivell de l’estimat Teatre de Lloseta.

Un altre lloc recentment rehabilitat, el Teatre Mar i Terra a Sant Magí de Palma, es perfila com a un altre indret òptim per a dur a terme actuacions en directe. Encara no hi he estat des de la recent inauguració, però una bona oportunitat per a anar-hi es presenta aquest dissabte, ja que dins la programació de les Festes de Sant Sebastià hi projectaran la pel·lícula documental “Year Of The Horse”. Aquesta tracta del rock’n’roll i es centra amb el mític grup musical Neil Young & The Crazy Horse. Combina diverses actuacions de la gira de 1996 amb entrevistes. La projecció serà a les 12 h i a les 20 h s’obrirà una taula rodona amb Alberto Manzano (autor de la biografia de Neil Young), Ignaci Julià (director i fundador de Ruta 66), Pep Escudero (Col·leccionista i expert en Neil Young) i Pere Terrassa (coordinador de la Fira del Disc). A les 21 h està prevista l’actuació de John Tirado.

Si no coneixes el Teatre d’Alaró, procura ser-hi a les 22:30 h per veure al grup mallorquí Fura, que obrirà l’escenari per a l’esperada actuació de Male Bonding. Encara que hagin sortit de Londres, a Male Bonding no els ha costat massa digerir el so i l’actitud de la nova ona del punk angelí per acabar donant forma a “Nothing Hurts”, impecable centrifugadora de soroll, fúria i melodia que ha estat considerat un dels millors debuts de 2010 amb el segell Sub Pop. Al Primavera Club’10 han demostrat que el seu directe és furiós i electritzant i ho tornaran fer al Primavera Sound’11, però Barbuda! ha volgut que els mallorquins puguem verificar-ho a l’illa.

A l’altre auditori dels bons concerts, el Teatre de Lloseta, ens espera dijous un altre esdeveniment destacat de Fonart. Des de Rhode Island (EEUU) venen Deer Tick. Es confessen admiradors Read more…

Ja comença a configurar-se un calendari de concerts digne successor del que tenguérem el finalitzat any 2010. Així que ja torn amb les ‘Recomanacions Setmanals’ per tal que puguis planificar els teus itineraris de concerts.

L’any passat es va inaugurar el We Used To Party, iniciativa que consisteix en la interpretació de forma íntegra d’un disc sencer, per part d’un grup o artista distint a l’autor. El cicle va encetar-se a principis d’any amb Giant Sand interpretant “At Sant Quentin” de Johnny Cash i el continuà en maig The Posies amb “A Catholic Education” de Teenage Fanclub. Aquest dimarts 11 de gener el Teatre de Lloseta torna a ser l’escenari de celebració d’aquest cicle. En aquesta ocasió, el disc versionat serà el clàssic “London Calling” de The Clash i correrà a càrreg de Chuck Prophet.

El californià, un mestre del ‘roots rock‘ que està en plena forma, va liderar durant els 80 la històrica banda Green On Red.

Per a l’ocasió, ha format la banda The Spanish Bombs, que l’acompanyarà a les actuacions del We Used to Party per tal de treure el màxim rendiment musical a les virtuts del “London Calling”.

Com a teloner estarà Chris Von Sneidern, novaiorquès que es dedica al power-pop amb fonament al llarg d’una decena de discs. A més de la seva carrera en solitari, ha militat en diverses bandes de la Costa Oest i ha col·laborat amb multitud de col·legues, entre ells John Wesley Harding, Neko Case i el propi Chuck Prophet.

Després de l’actuació de Von Sneidern pujarà a l’escenari el mateix Johnny Green, tour mànager de The Clash entre Read more…

Si vols escoltar bona música i sense talls publicitaris, a la ràdio convencional tens poques opcions. De tots és sabut que les emissores comercials es mantenen amb els ingressos per publicitat, per la qual cosa és determinant que la sel·lecció musical vagi enfocada al públic majoritari.

Actualment, els tipus de programació habituals a la ràdio són la ‘ràdio-fòrmula’, i la ‘ràdio-revival’. El primer es caracteritza per imposar al radiooient a escoltar la música fabricada per a generar alts ingressos econòmics, la majoria dels quals no són per als artistes. El segon tipus cerca que el radiooient es trobi a gust pel fet de conèixer les cançons que emeten, ja que són bons temes que perduren en el temps. La meva opinió particular és que els dos tipus de programació limiten el desenvolupament cultural del radiooïdor, quan a l’aspecte musical: el primer per intentar enganxar-lo i dificultar-li el coneixement de l’altra música existent, la qual només programarien en el cas de passar a ser font d’ingressos; el segon per atrapar-lo en un espai temporal en el qual es sent còmode, degut als bons records que li aporta, que el fa defugir l’interès per a conèixer nova música, arribant a fer-li pensar que mai existirà millor música que la d’aquell temps.

Malgrat això, els qui pretenem escoltar música de tota la vida, actual, divertida, trista, sèria, ballable, nostàlgica, tant d’artistes clàssics, com consolidats, com emergents… però, sobretot, amb la llibertat del programador a l’hora de sel·leccionar les cançons, hi ha uns quants espais Read more…