Anem de Concerts

“Tots els que formem Dorian estem disposats a creuar el món sense dubtar-ho” – Bart Sanz, Dorian

Bart, Marc, Belly i Lisandro de Dorian (foto Sergi Margalef)

Immersos en la gira La Velocidad del Vacío, en la qual actuen a set ciutats del territori nacional, Bart Sanz i Marc Gili de Dorian ens concedeixen una de les seves poques estones lliures per a respondre aquesta entrevista. Després de gairebé tres anys, el dissabte 15 de març tornen oferir un concert per al seu estimat públic mallorquí a Es Gremi (més info i entrades).

-Les notícies més recents que hem tengut de vosaltres fou gràcies a la sortida dels remixes de “La velocidad del vacío”. Vosaltres sou molt propers al format remix, però, sens dubte, ara ja s’han convertit en una extensió més de la vostra música… Com ha estat com a banda l’acostament cap a aquest format? Soleu escoltar molta música de ball?

Marc: A tots ens agrada la música electrònica, forma part de l’ADN de Dorian. El format remix el vam començar a fer servir amb el primer disc. Vam treure un disc de remixes que es deia “10.000 metrópolis remixes”. D’ençà però, no trèiem un disc sencer de remixes, tot i que sí n’hem publicat d’individuals, com el de “Cualquier otra parte” de David Kano.

- Sembla mentida, però el passat dia 4 de març “La velocidad del vacío” va cumplir el seu primer anyet de vida des del seu llançament. No sentiu cert sentiment d’enyorança de veure com les cançons van evolucionant o canviant amb el pas del temps i les gires?

Bart: Més que enyorança, se sent felicitat de veure com les cançons van calant entre el públic i com a poc a poc les van fent seves fins que formen part de les seves vides.
D’altra banda, ens encanta reprendre i donar-li la volta a cançons que havíem deixat una mica aparcades.

- Quatre àlbums en deu anys és una fita que no tothom aconsegueix. I més si esteim xerrant dels àlbums que voltros editau, amb tota la seva repercussió. Necessitau d’alguna motivació especial que vos faci seguir endavant? Mantenir un grup no és sempre senzill…

Bart: Un grup sempre és una cosa complexa, però tots els que formem Dorian estem disposats a creuar el món sense dubtar-ho. La gent que ens coneix ens diu que freguem la temeritat. (rialles)

- Ja que parlem del grup, ha canviat d’alguna manera la incorporació de nous membres en la concepció i gravació de “La velocidad del vacío”, més enllà dels directes?

Bart: “La velocidad del vacío” va ser el disc que més s’ha treballat al local d’assaig. En l’estudi, l’enregistrament de les bateries es va realitzar d’una forma poc convencional sota la batuta de Phil Vinall, el nostre productor, i crec que vam aconseguir un resultat molt interessant.

-  A més, què vos han aportat aquestes noves incorporacions?

Bart: Les noves incorporacions sempre aporten aire fresc. Bé, és cert que Dorian té unes dinàmiques de treball clares des de fa anys, però que hi hagi visions diferents o maneres diferents de fer les coses, sempre suma.

- Abans parlàvem de fites, no us sembla increïble aquesta mena “d’idil·li” que manteniu amb el públic llatinoamericà? Allà us consideren gairebé herois!

Bart: El públic llatinoamericà és molt entregat. Gaudeixen amb molta intensitat de la música en directe, perquè per a ells és una cosa molt important. Ens van acollir molt bé des del principi i estem molt agraïts.

- Vosaltres millor que ningú podeu dir quines diferències trobau entre el públic d’aquí i el llatinoamericà…

Bart: Podríem dir que el públic llatinoamericà és més apassionat, més calent, etc., I és totalment cert, però també sentim que aquí la gent ho dóna tot, es buida en els concerts i intenta fer de cada concert una experiència única.

Vídeo rodat a Míxquic (Mèxic) baix la direcció de René de la Rosa.

- A la web tenim una pregunta fixa que fem a totes les entrevistes i és que ens digueu tres projectes, bandes o productors amb qui us agradaria tocar, col·laborar, gravar o participar.

Marc:
1. Brian Eno
2. Santiago Auserón
3. I fer una banda sonora

- Encara teniu per davant moltes altres dates a la península. Com vos “enfrontau” a les gires? Pensau en les següents dates i el que us espera en la següent ciutat o simplement us ficau a la furgoneta o avió i ni pensau on us portarà la carretera?

Bart: El bonic de les gires és gaudir dels llocs on toques, en la mesura que el temps ho permeti, a més de retrobar-te amb els amics que has anat fent durant aquests anys.
També tota aquesta experiència d’anys girant la portes ja en una motxilla plena de bons records, d’altres no tan bons i en definitiva coneixes les singularitats del públic de cada lloc.

- Torneu a l’illa després de gairebé tres anys. Quins records teniu de les vostres anteriors visites a Mallorca?

Bart: Mallorca és una illa que ens encanta i que per desgràcia anem menys del que ens agradaria.
Sempre ens han tractat molt bé, ens hem sentit molt a gust i el públic és dels que “apreta”. Quan estem allà sempre ens sorprenem fent-nos la mateixa pregunta: “Per què no venim més a tocar a Mallorca?”