Anem de Concerts

“Tant de bo tots els grups de Mallorca fossin ‘melocotonazos’ i es fes més cas al gran nivell musical que hi ha a l’illa”

Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada) és un fidel seguidor de l'Atlètic Balears

Asseguts al bar Pedro Garau, parlam amb Pep Toni Ferrer sobre el que vol transmetre Oliva Trencada, col·laboracions musicals, polítics, el que ens depara el futur i… Elton John, uns dies abans de la seva actuació als SINGLONCERTS.

-          Ja sabem que Orsai prové d’un terme futbolístic i també sabem que ets un fidel seguidor de l’Atlètic Balears. Si Orsai fos un equip, a qui posaries de titular: Tomeu Penya, Joe Crepúsculo o Manu Mielniezuk?

Posaria de titular a tots tres, perquè tots tres han col·laborat en cançons diferents i… si poguéssim fer un bolo amb tots tres, Oliva Trencada estaríem encantats. A més, a un equip de futbol poden jugar 11 jugadors i noltros som 4. Per tant, en Kiko, en Michael, en Jordi i jo, més ells tres, aniria bé.

-          Al grup, a la vostra música i als membres d’Oliva Trencada, se vos ha etiquetat de sarcàstics, de crítics, de crònics hiperrealistes… Amb tu, Pep Toni, tenc curiositat per saber si mantens aquesta actitud fora dels projectes musicals. És possible continuar essent crític amb la societat si no ets músic o un personatge públic?

Home, més que crítics, consider que som descriptius. El que passa és que com les coses que passen actualment i descrivim no són bones… Per exemple, si tu estàs parlant de corrupció, no és crítica, sinó que estàs parlant de que hi ha persones que roben els doblers de tots. Per tant, definir el que està bé o malament no és ser crític i, a més, que el fem d’una manera, no de que ens vagi bé, sinó amb cert optimisme, o com si es tracti d’una cançó vinyeta, que emula les tirades còmiques dels diaris o del mateix El Jueves, però amb música, amb lírica i tal, sí que és vera que es pot entendre com una crítica, però jo crec que els qui consideren la nostra proposta com a crítica és perquè s’hi veuen reflectits perquè, tal vegada, hagin fet quelcom malament. A veure, jo cada dia faig moltes cagades i som autocrític amb jo mateix, però no puc entendre com hi ha gent que en fa de forma repetitiva i que afecten a moltíssima gent ( a diferència de les meves, que no afecten a molta de gent) i no ho reconeguin. Per a mi, això és cinisme pur.

Pens que és important reflectir el moment d’una època. Avui en dia seria molt difícil que puguin sortir uns Sopa de Cabra o uns Els Pets, amb la situació en què esteim. Ara no hi ha una bonança econòmica important i, pensant que la música no deixa de ser cultura i que la cultura no deixa d’estar en un segon pla, que quan tenim pasta arriba als rics que et duen n’Elton John al camp del Mallorca, cosa que consider totalment surrealista, Oliva Trencada fa una cançó que conta el que es viu a un barri. I això diuen que és surrealista, quan el que a mi me pareix surrealista és dur n’Elton John, amb totes les putades que estan passant en el món, vestit de Pato Donald tocant el piano i… que sigui el concert més vist a Mallorca al llarg i ample de la seva història musical. En definitiva, dir tot això no és ser crític, sinó més bé descriptiu. Noltros feim fotografies sonores i retratem el que veim, però amb un toc d’humor que pot ser consideren surrealista, quan no ho és i noltros el trobam súper correcte.

-          Què simbolitza per a vosaltres ser un ‘melocotonazo’ independentment del títol que vos ha posat Hoy Empieza Todo?

Primer de tot, és una sorpresa, ja que Oliva Trencada no el cercam, a això. A diferència de molts de grups que es fixen aconseguir anar a tal lloc, a tal programa… noltros no el cercam. Per tant, quan t’arriba una ditada de mel com aquesta, l’alegria és major. Això és com anar a prendre una copa a una discoteca i resulta que lligues amb n’Scarlett Johansson.’ What?’ És una alegria immensa, no? Idò això és el que simbolitza per a noltros ser un ‘melocotonazo’: una alegria i la gratitud de que hagin tengut aquest detall la gent de la península i de Ràdio 3, que és una gran emissora. Tant de bo tots els grups de Mallorca fossin ‘melocotonazos’ i es fes més cas al gran nivell musical que hi ha a l’illa. En canvi, ja te dic, resulta que hi ha 50 mil persones que van a veure n’Elton John, que és un patata comparat amb els grups mallorquins que li donen mil voltes.

-          Darrerament vivim una crisi darrera l’altra: polítiques, econòmiques, socials, desgràcies…Quin dels successos que han passat enguany vos mereixeria un fora de joc directe?

Els que se duen la palma i és com una obvietat, són els polítics. Siguin del color que siguin. Aquests estan en fora de joc clar ja que són els que menys representen a la societat actual. És a dir, un partit polític com el PP actual, ens està governant amb majoria absoluta i fan i desfan el que volen i, si ara mateix fessin unes eleccions, només 1,7 persones de cada 10 els votaria. Això no es majoria absoluta. O sigui, el partit que ens està governant és ‘el hijoputa de los dentistas que nos recomienda Colgate’, bàsicament. I en menor grau, també estan en fora de joc els seus votants, ja que són persones tan cíniques com ells. Tots plegats estan en fora de joc i, malauradament, deixaran el país en fora de joc. Pens que Espanya no existirà d’aquí 50 anys. De fet, me sent més americà que no espanyol. Jo no consumeix música espanyola, ni cinema espanyol. És més interessant el que diu Obama que no el que diu Rajoy. Com ja he comentat, el que volem fer amb la nostra música és descriure el que passa, encara que donant-li un toc d’humor i optimisme. Però volem deixar palès que els anys 10’s són molt complicats per a Espanya… uep! Aquest és dels nostres!

(en aquest moment passa per aquí en Toni Veny i s’atura a saludar-nos i ens fa saber que dijous no fallarà per veure Oliva Trencada als SINGLONCERTS)

-          Ja sabem que fas col·laboracions vàries, però a Anem de Concerts tenim una pregunta fixa. Anomena tres projectes, bandes o productors amb què t’agradaria tocar, col·laborar, gravar…

Amb Oliva Trencada m’agradaria gravar un disc als Estats Units, concretament a Chicago, als Soma Studios de Jhon McEntire, que és el bateria dels Tortoise, a més de productor seu, com també ho és dels Stereolab, The Sea and Cake, bla, bla, bla…. Amb els Lost Fills m’agradaria gravar amb Lee Ranaldo dels Sonic Youth i amb Saltamartí m’agradaria gravar un disc amb els Animal Collective (amb en Deakin, Panda Bear… algun d’ells).

-          Amb Lost Fills féreu un EP de versions de Pavement. De qui faríeu un EP de versions amb Oliva Trencada?

Ja n’hem feta una de versió i jo trob que si haguéssim de fer tot un EP de versions seria dels Ossifar. Encara que més per qüestions musicals o estilístiques, pens que les seves cançons tenen unes lletres divertides i que relaten certes situacions purament filosòfiques. A diferència de les lletres d’Antònia Font, dels qui també hem fet alguna versió, en les d’Ossifar es nota que ells han sortit de marxa i a mi me molen més. Les trob més pràctiques i sortides de les vivències personals de qui les escriu. En canvi les d’Antònia Font me pareixen més viscudes de forma cerebral, sortides de llegir llibres. I parl de Joan Miquel Oliver, que el consider un dels millors lletristes de tot l’estat espanyol. Ameam, tots aquests de Surfin’ Bichos, en Luque o aquell altre… en Nacho Vegas… te’ls regal. És a dir, són accionistes de la Rockdelux i per això estan allà on estan. En canvi, en Joan Miquel Oliver s’ho ha currat i ha fet molts de concerts fins arribar a on està. A pesar d’això, jo no m’inspir amb ell a l’hora de fer cançons. Preferesc contar les situacions de la vida real.

-          Com creus que serà Palma l’any 2024? En realitat, només falten 10 anys…

Ufff, a Palma al 2024… segurament farà 24 graus de temperatura més que ara. Mmmmm, és difícil dir com serà Palma. Record que a n’Einstein li varen demanar si sabia com seria la tercera guerra mundial i va respondre “no sé como serà la tercera, però la cuarta será con palos”. No sé com serà Palma al 2024, però 24 anys després, devers el 2050, m’atreviria a dir que hi haurà molt poqueta gent. Tant per el canvi climàtic com, sobretot, que per al 2100 Mallorca tendrà el clima desèrtic que puguin tenir certes àrees del Marroc. Tampoc és una cosa que m’inventi jo, però si no tenim perspectiva per veure que els governants que triam són uns ‘panolis’, figura’t, per a quatre anys vista, com podem tenir visió del que passarà d’aqui moltes dècades si tenim sempre la idea de que tanmateix noltros no hi serem?. Els nostres descendents seran els que maldiran els nostres noms i el de les nostres mares. És difícil de preveure.

Ara bé, parlant en broma, evidentment el 2024 es faran unes Olimpíades a Palma i possiblement vegem el Palau de Congressos, el velòdrom del Palma Arena i certes infraestructures que ara han creat certa polèmica, aprofitades per a celebrar els Jocs Olímpics, que és del que parla la cançó Palam 2024. Qui sap, tal vegada també arreglin el camp del Baleares! (amb aquest comentari excels i joiós puc veure a en Pep Toni realment emocionat i ja finalitzam la conversa).